Careless whisper

 Song of the day;;

→ Lluís Cartes - El teu tresor 

Treu del pou aquesta fressa

Buida l'esperit de tanta pols

Sigues tu, no ho deixis perdre,

Mira, olora, i viu la vida a fons

Sega arran la no ginesta

Trenca amb tot allò que tant confon

Si ets pacient i més honesta

Ja veuras que et menjaràs el món

Trobaràs deserts, penyassegats, forats i rius

Sentiràs la veu de dins teu que alguna terra et diu

Que no podràs mai despertar

D'aquest bonson que acabes d'inventar

I no sabràs pas com tornar

Del teu tresor tan clar

Tot curtint la senzillesa

Vestiràs amb poc tenint de tot

Sommiant i amb la tendressa

Aconseguiràs saber-ho tot

Surt al sol sense roba

Deixa que t'escalfi tot el dors

Pren i aprèn, la terra et dona

Tot alló que tant demana el cos

Trobaràs deserts, penyassegats, forats i rius

Sentiràs la veu dins teu que alguna terra et diu

Que no podràs mai despertar

D'aquell bonson que acabes d'inventar

I no sabràs pas com tornar

Del teu tresor tan clar

Que la vida res et diu

Si no ets tu qui somriu

Mira el curs del teu riu

--

Ai että se nostalgian määrä jota tää biisi tuottaa mulle...